ArtwithOSCAR










Vaig començar aquest projecte uns quants anys després de conèixer l’Oscar. M’obsessionava transmetre tot allò que ell em descobria i m’explicava a través dels nostres viatges, sempre amb l’art pel mig. Volia ser fidel a la seva manera de parlar i transparent amb el seu pensament.
I va ser un dia, en una enorme galeria d’Eivissa, quan li vaig fer una foto d’esquena davant d’un enorme quadre colorista, mentre ell proferia improperis contra allò que deia que no era art sinó una magnífica peça de decoració. Allà va començar la sèrie ArtwithOSCAR, amb la promesa que només hi havien de sortir obres memorables (se me’n van colar un parell més d’art abstracte).
Primer va ser una web, després un compte d’Instagram i, finalment, es va integrar en la nova edició de l’assaig Más que discutible, que va acabar anomenant-se Sin figuración, poca diversión i que va posar punt final al projecte.
100 posts. 100 reflexions. 100 imatges de l’Oscar davant d’una obra que el fascina, que li agrada o, en algun cas excepcional, que li serveix per incidir en allò que considera que no és art.
Aquí teniu la web (que va dissenyar i programar l’equip de l’agència BUM gràcies a Josep María Urgell):
www.artwithoscar.com
El compte d’Instagram:
artwithoscar
I el llibre que integra algunes de les reflexions:
Sin figuración, poca diversión
Següent Projecte
ArtwithOSCAR










Vaig començar aquest projecte uns quants anys després de conèixer l’Oscar. M’obsessionava transmetre tot allò que ell em descobria i m’explicava a través dels nostres viatges, sempre amb l’art pel mig. Volia ser fidel a la seva manera de parlar i transparent amb el seu pensament.
I va ser un dia, en una enorme galeria d’Eivissa, quan li vaig fer una foto d’esquena davant d’un enorme quadre colorista, mentre ell proferia improperis contra allò que deia que no era art sinó una magnífica peça de decoració. Allà va començar la sèrie ArtwithOSCAR, amb la promesa que només hi havien de sortir obres memorables (se me’n van colar un parell més d’art abstracte).
Primer va ser una web, després un compte d’Instagram i, finalment, es va integrar en la nova edició de l’assaig Más que discutible, que va acabar anomenant-se Sin figuración, poca diversión i que va posar punt final al projecte.
100 posts. 100 reflexions. 100 imatges de l’Oscar davant d’una obra que el fascina, que li agrada o, en algun cas excepcional, que li serveix per incidir en allò que considera que no és art.