Publicat a Fashion and Arts Magazine, La Vanguardia. 2018

Beneeixo aquest costum del sud per haver-me brindat la solució al problema del posat. Gràcies a les meves migdiades — qualsevol modalitat m’és vàlida: llarga, curta, amb pijama, barnús o vestit — el protagonista de la meva fotografia es relaxa en la posició que ell mateix escull, en un espai familiar, quotidià i confortable, i s’oblida de mi.

Queda envoltat d’objectes que estima o que ha oblidat que va estimar; objectes que cobren vida gairebé com les joguines de Toy Story. Així és com els percebo quan els revelo digitalment, quan els miro i remiro i sento que prenen veu i parlen del personatge, del temps que fa que són allà, reclamant un paper molt més que secundari.