Fotògrafa i directora de la Fundació Fernando Higueras

«Aquest Gustav Klimt no surt mai més del meu estudi», pensava Fernando Higueras mentre Lola Botia li explicava els seus treballs i les seves inquietuds professionals, asseguda en un sofà, intimidada per l’exitós arquitecte, a qui va tractar de vostè i va anomenar don Fernando durant quinze anys.

Havia arribat per casualitat, tot just acabats de fer els vint anys, gairebé sense ganes, acompanyant un amic que anava a deixar unes fotografies. Quan la van rebre a l’espectacular estudi de l’avinguda Amèrica, 14, va quedar fascinada pel món higuerià, del qual ja no se separaria mai.

Va començar a treballar-hi dues setmanes després d’aquella visita casual i avui és la directora i l’ànima de la Fundació Fernando Higueras. Fernando la presentava com la seva neta i l’anomenava Gacela, Modigliani, Dólares-Lolita-Lola.

Lola Botia és una dona valenta que continua treballant i lluitant com una lleona per preservar el llegat del genial artista que aquest país es resisteix a ajudar a mantenir.